Es podrà recuperar el turisme perdut al 2020?

Benet Maimí és responsable de Relacions Institucionals de Foment del Treball, la patronal catalana que aglutina PIMES, autònoms i grans empreses. La seva formació i experiència en l’àmbit del turisme, així com les relacions que manté com a membre de Foment del Treball amb empreses i administracions públiques a diferents nivells, li ofereix una visió àmplia de la situació en què es troben les empreses del sector turístic davant la crisi del coronavirus. En parlem a la següent entrevista.

Quin és l’impacte de la COVID-19 a nivell econòmic i estructural en les empreses del sector turístic i HORECA?

Ens hem trobat amb una situació paradoxal: hem passat d’un escenari en què l’administració intentava incrementar les taxes turístiques perquè era un sector en creixement i rendible; a un escenari en el qual haurà d’injectar molts milions en agències de viatge, cadenes hoteleres, tour operadors, etc. perquè no morin i puguin seguir donant feina quan es recuperi la situació.

Per tant, al sector turístic l’impacte és brutal. Amb la crisi del 2007, per exemple, quan hi va haver la bombolla immobiliària; el sector turístic va ser el motor que va tirar de l’economia catalana i també espanyola. Però en aquest cas, el sector turístic és el més tocat, ja vam tenir un ensurt amb la caiguda del tour operador anglès Thomas Cook, ha caigut el Mobile World Congress, ha caigut Barcelona i totes les destinacions, el confinament és total, han caigut les agències de viatge, els hotels, els restaurants… i com a derivada de tot això, cau també el sector vinícola i tots els sectors proveïdors de l’àmbit turístic.

No hi ha una solució màgica: crec que el que ha de fer ara el sector turístic és aguantar el cop per tornar a funcionar, aprofitant els mecanismes que des de les diferents administracions se’ls doni

Què passarà al mercat un cop passi la quarantena?

D’entrada hi haurà un canvi d’hàbits, ara estem en una crisi sanitària i després vindrà la crisi econòmica i després, la psicològica i social. Res serà el que era i canviarem en moltes coses: hàbits de comportament, el teletreball (que l’hem descobert ara a correcuita), el respecte pel medi ambient i tornarem una altra vegada a que tot sigui de proximitat i de km 0 per ser, d’alguna manera, no tant dependents. Crec que tot plegat també comportarà  una part positiva de cara a la millora de la societat i evidentment, aquesta bogeria que hi havia per viatjar es replantejarà.

Què recomanaries als empresaris?

El cas és que no hi ha una solució màgica. Jo crec que el sector turístic el que ha de fer ara és aguantar el cop per tornar a funcionar, aprofitant els mecanismes que des de les diferents administracions se’ls doni, tant de temes laborals, com financers o impositius.

Hi ha una incertesa del que passarà després, quan realment es començarà a viatjar, a quins destins …  El sector del turisme està totalment paralitzat i això no havia passat mai abans. El 2020 turísticament no haurà existit. Per tant, hauran de començar a buscar estratègies de cara a la temporada del 2021. La recuperació del turisme a nivell de Catalunya i Espanya no la veurem fins al 2021.

Aquest estiu guanyarà pes el turisme interior i de proximitat i hi haurà una aposta per la vida slow

T’aventures a dibuixar un escenari immediat pel turisme?

Aquest estiu, per exemple, guanyarà pes el turisme interior i de proximitat. Crec que s’anirà al turisme de natura i de muntanya i també hi haurà una aposta per la vida slow.

Evidentment la gent prioritzarà el transport individual vers el transport públic: s’anirà amb cotxe particular, no s’agafaran busos ni avions, la gent no voldrà viatjar amb més gent i una cosa important que caldrà veure és com es comportaran les assegurances segons on es viatgi per aquells que s’atreveixin a anar més lluny.

També penso que començaran a aparèixer destinacions virtuals o complements de destinacions virtuals. Per exemple, visites a museus, visites a ciutats… Si el turisme virtual pot anar donant aquests plaers, crec que pot anar desplaçant el turisme físic. ­­­